Felanitx es troba estratègicament ubicat al sud-est de l'illa de Mallorca, a uns 50 quilòmetres de Palma de Mallorca, un municipi que combina una rica història i la bellesa del seu litoral mediterrani amb la riquesa del seu interior. Forma part de la pintoresca comarca de Migjorn, una regió coneguda pel paisatge agrícola, les tradicions arrelades i el ritme de vida tranquil. El municipi es compon d'onze localitats encantadores, cadascuna amb la seva pròpia identitat i llegat cultural i natural: Felanitx (capital), Cas Concos des Cavaller, Es Carritxó, s'Horta, Son Valls, Son Mesquida, Son Negre, Son Proenç, Portocolom, Cala Ferrera i Cala Serena. Felanitx comparteix fronteres amb els municipis següents: Santanyí, Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor. Descobriu la diversitat i l'encant de cadascuna d'aquestes poblacions que reflecteixen segles d'història.
Els orígens de Felanitx com a població es remunten a la Edat del Bronze. Va ser al voltant de l'any 2000 aC, quan van arribar els primers pobladors. Es tractava d´un poble pacífic que formava petites comunitats dedicades al´agricultura ia la ramaderia. Vivien en petites cabanes fetes amb pedres i branques d'arbres i també a coves naturals o artificials i en abrics rocosos.
Al nostre municipi tenim exemples al castell de Santueri i al Puig de sa Mola. En aquestes dues zones, es poden observar diverses coves, com la Cova des Bous, al castell de Santueri, y sa Mola d'en Bordoy, al Puig de sa Mola. Cap a l'any 1800 aC, es van construir les primeres navetes, grans edificis amb parets de grans blocs de pedres i coberta de brancatge i argila. D'aquest període destaca el poblat de Closos de Can Gaià, en Portocolom.
A partir de l'any 1300 aC i fins a la conquesta romana de les Illes Balears al 123 aC, es desenvolupa la cultura talaiòtica. Els talaiots són l´element constructiu més característic d´aquesta època, així com també els poblats envoltats de grans muralles. El poblat de És Rossells, en Cas Concos, és un dels més importants de la illa.
De l'època romana i àrab no se n'han conservat gaires mostres que ens ajudin a entendre com era la vida al poble de Felanitx durant aquest temps. No obstant això, a l'any 1975 es van trobar nombrosos fragments de ceràmica romana quan es van dur a terme unes obres d'aprofundiment de la Font de Santa Margarida. També, el 2015, al centre històric del poble, es van trobar restes d'una necròpolis romana.
Pel que fa a la presència àrab al nostre municipi, es tenen evidències de l'existència d'un petit nucli de cases a la zona del Sitjar o la Plaça, entre elles la de l'alqueria Mancorme Abeniara. També hi perviuen alguns topònims d'origen àrab, com el de Binifarda.
Probablement, també devem a una d'aquestes cultures l'origen etimològic del topònim de Felanitx. Hi ha una teoria que apunta a un origen aràbic de la paraula; segons aquesta teoria, el topònim de Felanitx prové de la paraula Felhani o Falhanis que significa fondalada o baixera. Una segona teoria, la d'un origen llatí del topònim, afirma que el nom estaria format per l'arrel foenum, llautó (fenàs, en català), i els sufixos cervesa anglesa y icius, i el resultat seria foenalicius, lloc on hi ha o es fa molt de llautó.
Tant en època romana com musulmana, el Castell de Santueri va servir com a fortalesa, convertint-se en un dels punts més importants i estratègics de Felanitx.
L'any 1229 Mallorca va ser conquerida per les tropes catalanes que dirigia Jaume I, comte de Barcelona, i es posava fi a la dominació musulmana. Després de la conquesta, es va pactar el repartiment de la illa entre el rei i els cavallers que van ajudar a la conquesta. El primer senyor cristià que va tenir Felanitx va ser Nuno Sanç, comte del Rosselló. A partir d´aquest moment, van començar a arribar nous pobladors. Cap a l'any 1260, ja existien una quinzena de cases més o menys agrupades.
L'any 1300 el rei Jaume II va atorgar la carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. D'aquesta manera naixia oficialment el poble de Felanitx, el qual va començar a créixer i desenvolupar-se a l'entorn de l'Església de Santa Maria, actualment Parròquia de Sant Miquel. El Castell de Santueri mantenia la seva importància com a punt estratègic per a la defensa de la costa i, durant tota l'Edat Mitjana, es van fer obres de millora.
En 1348 la pesta Negra es va estendre arreu d'Europa i va arribar també a Felanitx, on van morir unes 900 persones. Aquest any i, probablement motivat per aquesta pesta, els jurats van demanar l'autorització al rei Pere el Cerimoniós per edificar una petita església al cim de la muntanya ja coneguda amb el nom de Sant Salvador.
A l'Edat Mitjana van destacar felanitxers com el mestre picapedrer Guillem Sagrera, constructor de la Llotja de Palma; fra Bartomeu Catany, fundador de l'Hospital General; i mossèn Bartomeu Caldentey, introductor de la impremta a Mallorca.
Ja en època moderna, durant el segle XVI, el poble de Felanitx va experimentar un gran creixement, augmentant el nombre d'habitants a més de 4.000 persones. El creixement i desenvolupament del poble va coincidir amb el esclat del moviment conegut amb el nom de les Germanies, que va començar l'any 1521 i es va deixar notar a tota l'illa de Mallorca. Va ser un conflicte que va enfrontar els artesans ia la població de les viles, d'una banda, i als mercaders i senyors de la Ciutat, de l'altra. El felanitxer Joanot Colom es va convertir en el cap dels agermanats que lluitaven contra les tropes reials. Alliberà els esclaus i intentà ocupar el poble d'Alcúdia. Finalment, va ser tancat al Castell de Bellver (Palma) i executat el 3 de juny de 1523. Cal destacar el fet que el Castell de Santueri va ser un dels pocs llocs de Mallorca que va resistir a la revolta popular.
La pirateria es va aguditzar en aquesta època i, a partir de 1570, es va decidir construir-ne una torre de vigilància a Portocolom, que va sobreviure fins a l'any 1919, quan va ser derruïda.
L'any 1603 els franciscans van fundar el Convent de Sant Agustí, als afores de la vila. A partir de l'any 1646, es va començar a construir l'església actual i el 1699 es va acabar el claustre. D'altra banda, la església de Sant Salvador s'anava engrandint i es construïa l'hostatgeria.
Durant el segle XIX la vida econòmica de Felanitx era esplendorosa com mai no havia estat. La població del municipi arribava gairebé als 9.000 habitants, ia la vila hi havia més de 2.000 cases. No obstant això, la tragèdia va arribar el 31 de març de 1844 quan, el Diumenge de Ramos, va caure Sa Timba, un terraplè que existia just al costat de l'església parroquial. Aquest fet va costar la vida a 422 persones.
El poble es va recuperar i, el 1886, la reina regent Maria Cristina li va concedir el títol de ciutat. En aquests moments Felanitx era la tercera població de l'illa, després de Palma i Manacor, i suposava el 5% de la població total de Mallorca. Bona part de la riquesa econòmica de Felanitx en aquella època provenia de la indústria del vi. Era el terme municipal amb més extensió de terreny dedicat al cultiu de la vinya. Però, a finals de segle, el 1891, una plaga anomenada fil·loxera va atacar totes les vinyes de Felanitx, originant la decadència del terme de Felanitx, que va acabar amb una misèria generalitzada.
Amb el pas dels anys i ja entrat el segle XX, l'activitat econòmica de mica en mica es va anar recuperant gràcies a l'agricultura ia la ramaderia. El 1910 es va crear la Estació Enològica i en 1920 la Celler Cooperatiu És Sindicat.
Durant els anys de la Segona República es van construir nombrosos edificis, com el Mercat Municipal, l'Escorxador o la majoria de les escoles del terme municipal.
Actualment, el municipi de Felanitx viu de l'agricultura, la indústria i principalment del turisme.
Els orígens de Felanitx com a població es remunten a la Edat del Bronze. Va ser al voltant de l'any 2000 aC, quan van arribar els primers pobladors. Es tractava d´un poble pacífic que formava petites comunitats dedicades al´agricultura ia la ramaderia. Vivien en petites cabanes fetes amb pedres i branques d'arbres i també a coves naturals o artificials i en abrics rocosos.
Al nostre municipi tenim exemples al castell de Santueri i al Puig de sa Mola. En aquestes dues zones, es poden observar diverses coves, com la Cova des Bous, al castell de Santueri, y sa Mola d'en Bordoy, al Puig de sa Mola. Cap a l'any 1800 aC, es van construir les primeres navetes, grans edificis amb parets de grans blocs de pedres i coberta de brancatge i argila. D'aquest període destaca el poblat de Closos de Can Gaià, en Portocolom.
A partir de l'any 1300 aC i fins a la conquesta romana de les Illes Balears al 123 aC, es desenvolupa la cultura talaiòtica. Els talaiots són l´element constructiu més característic d´aquesta època, així com també els poblats envoltats de grans muralles. El poblat de És Rossells, en Cas Concos, és un dels més importants de la illa.
De l'època romana i àrab no se n'han conservat gaires mostres que ens ajudin a entendre com era la vida al poble de Felanitx durant aquest temps. No obstant això, a l'any 1975 es van trobar nombrosos fragments de ceràmica romana quan es van dur a terme unes obres d'aprofundiment de la Font de Santa Margarida. També, el 2015, al centre històric del poble, es van trobar restes d'una necròpolis romana.
Pel que fa a la presència àrab al nostre municipi, es tenen evidències de l'existència d'un petit nucli de cases a la zona del Sitjar o la Plaça, entre elles la de l'alqueria Mancorme Abeniara. També hi perviuen alguns topònims d'origen àrab, com el de Binifarda.
Probablement, també devem a una d'aquestes cultures l'origen etimològic del topònim de Felanitx. Hi ha una teoria que apunta a un origen aràbic de la paraula; segons aquesta teoria, el topònim de Felanitx prové de la paraula Felhani o Falhanis que significa fondalada o baixera. Una segona teoria, la d'un origen llatí del topònim, afirma que el nom estaria format per l'arrel foenum, llautó (fenàs, en català), i els sufixos cervesa anglesa y icius, i el resultat seria foenalicius, lloc on hi ha o es fa molt de llautó.
Tant en època romana com musulmana, el Castell de Santueri va servir com a fortalesa, convertint-se en un dels punts més importants i estratègics de Felanitx.
L'any 1229 Mallorca va ser conquerida per les tropes catalanes que dirigia Jaume I, comte de Barcelona, i es posava fi a la dominació musulmana. Després de la conquesta, es va pactar el repartiment de la illa entre el rei i els cavallers que van ajudar a la conquesta. El primer senyor cristià que va tenir Felanitx va ser Nuno Sanç, comte del Rosselló. A partir d´aquest moment, van començar a arribar nous pobladors. Cap a l'any 1260, ja existien una quinzena de cases més o menys agrupades.
L'any 1300 el rei Jaume II va atorgar la carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. D'aquesta manera naixia oficialment el poble de Felanitx, el qual va començar a créixer i desenvolupar-se a l'entorn de l'Església de Santa Maria, actualment Parròquia de Sant Miquel. El Castell de Santueri mantenia la seva importància com a punt estratègic per a la defensa de la costa i, durant tota l'Edat Mitjana, es van fer obres de millora.
En 1348 la pesta Negra es va estendre arreu d'Europa i va arribar també a Felanitx, on van morir unes 900 persones. Aquest any i, probablement motivat per aquesta pesta, els jurats van demanar l'autorització al rei Pere el Cerimoniós per edificar una petita església al cim de la muntanya ja coneguda amb el nom de Sant Salvador.
A l'Edat Mitjana van destacar felanitxers com el mestre picapedrer Guillem Sagrera, constructor de la Llotja de Palma; fra Bartomeu Catany, fundador de l'Hospital General; i mossèn Bartomeu Caldentey, introductor de la impremta a Mallorca.
Ja en època moderna, durant el segle XVI, el poble de Felanitx va experimentar un gran creixement, augmentant el nombre d'habitants a més de 4.000 persones. El creixement i desenvolupament del poble va coincidir amb el esclat del moviment conegut amb el nom de les Germanies, que va començar l'any 1521 i es va deixar notar a tota l'illa de Mallorca. Va ser un conflicte que va enfrontar els artesans ia la població de les viles, d'una banda, i als mercaders i senyors de la Ciutat, de l'altra. El felanitxer Joanot Colom es va convertir en el cap dels agermanats que lluitaven contra les tropes reials. Alliberà els esclaus i intentà ocupar el poble d'Alcúdia. Finalment, va ser tancat al Castell de Bellver (Palma) i executat el 3 de juny de 1523. Cal destacar el fet que el Castell de Santueri va ser un dels pocs llocs de Mallorca que va resistir a la revolta popular.
La pirateria es va aguditzar en aquesta època i, a partir de 1570, es va decidir construir-ne una torre de vigilància a Portocolom, que va sobreviure fins a l'any 1919, quan va ser derruïda.
L'any 1603 els franciscans van fundar el Convent de Sant Agustí, als afores de la vila. A partir de l'any 1646, es va començar a construir l'església actual i el 1699 es va acabar el claustre. D'altra banda, la església de Sant Salvador s'anava engrandint i es construïa l'hostatgeria.
Durant el segle XIX la vida econòmica de Felanitx era esplendorosa com mai no havia estat. La població del municipi arribava gairebé als 9.000 habitants, ia la vila hi havia més de 2.000 cases. No obstant això, la tragèdia va arribar el 31 de març de 1844 quan, el Diumenge de Ramos, va caure Sa Timba, un terraplè que existia just al costat de l'església parroquial. Aquest fet va costar la vida a 422 persones.
El poble es va recuperar i, el 1886, la reina regent Maria Cristina li va concedir el títol de ciutat. En aquests moments Felanitx era la tercera població de l'illa, després de Palma i Manacor, i suposava el 5% de la població total de Mallorca. Bona part de la riquesa econòmica de Felanitx en aquella època provenia de la indústria del vi. Era el terme municipal amb més extensió de terreny dedicat al cultiu de la vinya. Però, a finals de segle, el 1891, una plaga anomenada fil·loxera va atacar totes les vinyes de Felanitx, originant la decadència del terme de Felanitx, que va acabar amb una misèria generalitzada.
Amb el pas dels anys i ja entrat el segle XX, l'activitat econòmica de mica en mica es va anar recuperant gràcies a l'agricultura ia la ramaderia. El 1910 es va crear la Estació Enològica i en 1920 la Celler Cooperatiu És Sindicat.
Durant els anys de la Segona República es van construir nombrosos edificis, com el Mercat Municipal, l'Escorxador o la majoria de les escoles del terme municipal.
Actualment, el municipi de Felanitx viu de l'agricultura, la indústria i principalment del turisme.
El clima de Felanitx, a la bonica illa de Mallorca, és típicament mediterrani, oferint als visitants estius càlids i secs, juntament amb hiverns suaus i humits. Aquesta agradable climatologia converteix Felanitx en una destinació atractiva durant gran part de l´any. Les temperatures mitjanes a Felanitx oscil·len entre els suaus 10ºC a l'hivern, perfectes per gaudir de la tranquil·litat de l'interior i fer senderisme o ciclisme, i els càlids 30ºC a l'estiu, ideals per relaxar-se a les platges espectaculars i practicar esports aquàtics. El municipi gaudeix d'abundant sol durant tot l'any, un factor clau que el converteix en un lloc ideal per fer una àmplia varietat d'activitats a l'aire lliure i explorar els seus paisatges muntanyosos i costaners. La millor època per visitar Felanitx per gaudir de les platges i activitats és durant els mesos d'estiu. No obstant això, la primavera i la tardor ofereixen temperatures agradables, menys multituds i ideals per a l´exploració cultural de l´interior.
